El meu esport
alexmoruno | 25 febrer 2014L’altre dia vam anar al poble veí, a Premià de Dalt, a jugar un partit de futbol. Vam arribar de bon dematí i no és que fóssim molts jugadors, érem 7 persones… Sabíem que no anava a ser fàcil, nosaltres anem a la classificació de mitja taula cap a baix i ells van per la zona alta. Van començar marcant ells i no ens va agradar gaire… Vam donar el màxim que podíem i en una jugada vaig marcar. Vam empatar el partit i pensàvem que res era impossible. Aleshores, per dos jugades inútils ens van fer dos gols… Ara sí que sí que ho teníem complicat. Vam aguantar-los bastant bé i després de passar el temps, en pocs minuts vam empatar el partit. Vam quedar 3-3.
No va ser pas un partit fàcil pero tothom sap que res és impossible i tot s’ha d’intentar. Esperem seguir així a la lliga i intentar quedar en una bona posició.
Àlex.
Àlex, enhorabona pel resultat.
L’escrit està molt poc treballat. Escrius com si parlessis:
– “l’altre dia…” Segurament es pot precisar. Quan parlem usem expressions com aquesta, però en escriure, en general és millor evitar vaguetats i imprecisions.
– “de bon dematí” hauria de ser “de bon matí”
– “no és que fóssim molts jugadors”… també és parlat. Podríem dir “Només érem set jugadors”. Quin sentit té dir que “no és que fóssim molts”?
– “sabíem que no anava a ser fàcil” sembla la traducció literal del castellà “sabíamos que no iba a ser fácil”, que en català es diria “sabíem que no seria fàcil”.
– “tothom sap que res és impossible” Tothom ho sap? No seria millor “penso que no hi ha res impossible”, per exemple?
Resumint, aviam si et treballes una mica més els escrits i no et conformes amb el primer que et surti.
Josep Maria